Sota la llotja humida del teu gest, veig com t´arreles melindrosa i tendre en els frondosos ulls d´aquests infants, on tu i jo esdevindrem per sempre.
Posts under ‘Itmar’
Quan dorms
Quan dorms, tant absent i distant, les teves pestanyes d´ombra tremen al trencar-se´t la mar sota les parpelles. Desitjo la inmensa mar dels teus ulls, i els infants que hi trobo i el naufragi que sento. Quan dorms, tan quietament deixada, m´encimbello a l´acabament dels meus dits per besarte la pell tendre i daurada, i sentir [...]