Veu de l’altíssim celatge, atura l’audaç galop que se me’n du, boig d’arrop, cap al falguerar on té estatja. Ferra’m cançó, peus i mans, perquè faci pas de seny, rondi solana o bagueny, sota tos ulls vigilants. Lliga’m fort, amb dits d’oreig, ferma regna, molt lluent, perquè em redreci rabent quan senti ton dolç cobleig. [...]