Quan dorms,
tant absent i distant,
les teves pestanyes d´ombra
tremen al trencar-se´t la mar
sota les parpelles.
Desitjo la inmensa mar dels teus ulls,
i els infants que hi trobo
i el naufragi que sento.
Quan dorms,
tan quietament deixada,
m´encimbello a l´acabament dels meus dits
per besarte la pell tendre i daurada,
i sentir el cremall dels teus llavis
guspirejar somnis que s´esclofollen
i escapen.