Poema guardonat amb la 2on premi
del PREMI MERCÈ RODOREDA DE POESIA 2008
(Vè CONCURS LITERARI DE POESIA FESTA MAJOR DE GRÀCIA 2008)
jjjjj
Dansa revoltada del poble
més ciutat
aaaaaaaaaade tots
els barris, bufó embriagat
d’alegria,
gràcia, gresca
i disbauxa de la festa
que esclata
en riuades d’ànimes desimboltes.
Carrers amb ales,
sostres de cels guarnits
d’hores i suor
aaaaaaaaaaaaade temps i esforç
constant i xiroi: betes
i fils que cauen com pluja fina
d’estiu.
Nits clares de xalesta,
foll ball
aaaaaaaaamb els peus
de la música,
aquelarre de cançons i notes de llum
i color.
Nits diürnes i encantades,
somni de la nit
aaaaaaaaaaaaaad’estiu
que mai no acaba
i recobra l’escenari màgic
del carrer
aaaaaaaaaobert
per a tothom que vol
viure
la vida
nova
que reviu
amb intensitat d’aurora.
La gran festa
de les festes ens transporta
devers la porta
on només
aaaaaaaaaael possible
és impossible: on tot i res
s’agermanen.
La nit ens do
aaaaaaaaaaaaaamb prodigalitat
tot el que el jorn
gasiu ens lleva:
el temps
sense temps, la música
que ens amara
el cor
i l’esperit ens assaona.
