Entre quatre parets (Cançó de manicomi)

I ploren i criden de ràbia
demanen qui els ha begut l’enteniment
les lloses, lliteres i armaris
tancats entre aquestes quatre parets.

I diuen que els somnis s’escapen
per escletxes de pena i ciment
que no saben si són cadenes
que lliguen també a l’altra gent.

I malgrat tot les claus del cel
traspassen els murs del sostre
traspassen els cors ferits
que ja no hi veuen monstres.