la truja

mirada perduda i ensopida
descansa la truja al seu corral
dotze garrins la xuclen
tots volen la seva part.

de petita, amb els germans corria
tot era diversió i alegria
però amb el temps ho ha anat perdent:
pares, germans, il·lusió per viure,…
ha guanyat la desídia i l’avorriment

ansiosa espera el dia final
del seu patiment vital,
amb sort la cobrirà un semental
i una altre camada tindrà.

si fuig del corral
la llibertat guanyarà,
però poc li durarà
i potser un camió l’esclafarà.

ja només li queden els records,
en ella només hi veiem bons pernils
o uns quants embotits
que alegraran les nostres vides.

porca vida la que li donem
i més endavant li cobrem
com fan alguns amb nosaltres,
som com truges per a altres.