GUANYADOR XIV PREMI DE POESIA RAIMUNDO RAMÍREZ DE ANTON (modalitat Terrassa*) 

No em plau ni em cal res tenir,

mes tinc,

visc –i sóc – en tu,

Terrassa:

ciutat vella i nova,

que reviu i em fa reviure

cada dia.

 

Dels teus carrers

estrets, esparsos i diversos, que es perden

quan es troben, com pluja

caiguda

del cel, sembrats pel vent

juganer del temps i la història,

n’he fet casa meva.

 

D’aquests carrers teus,

rius d’asfalt i pedra

fosca

que llegeixo i rellegeixo

en besar-los amb els llavis

dels meus peus.

 

Amb cada nova passa em fas

aprendre:

m’encamino vers aquell jo

que no sóc,

encara, que només seré

si avanço

i tu, noble Ègara, em segueixes

fent costat.

 

Camins d’atzar i pelegrinatge, artèries

del meu cos,

que recorro, em recorren i donen

sentit

al meu viatge.

 

Carrers amics que conec,

on em reconec i m’emmirallo, que es fan

i es desfan,

em porten, em transporten i omplen

el meu bagatge.

 

Que teixeixen la trama antiga

que creix,

basteix i renova la simfonia

eterna de la ciutat

dels vapors, els telers, els tallers

i els teixidors.

 

De xemeneies altives que obliden

el seu fum

de suor i de sang i alcen,

com menhirs antics, els dits

de l’urbs

per a fer pessigolles als melics

dels déus.

 

Pedres velles que ens parlen

de temps

passats i ens acullen a tots

els que venim

d’arreu

oferint-nos el bressol

del seu cor

antic i obert

al món.

© Xavier Serrahima 2008

http://www.llegeix-me.com/?cat=3

TOTS ELS DRETS RESERVATS

* Ex-equo

[download#7#image]