Poema guardonat amb un accèssit
al Vè CONCURS POÈTIC DE NADALES
de POESIA VIVA D’IGUALADA
Surto al carrer amb la bufanda
per bandera
aaaaaaaaaaaai em perdo entre els camins
sense camins
de la ciutat que es difumina
entre badalls.
M’abillo amb cançons i amb un abric
fet de rosegons
de temps i melangia.
Sento la música
dels meus peus – aventurers, distrets
cadells, – parlar en silenci
amb les ombres
de llum dels carrers embadalits, que baden
els seus braços
a l’hivern que reneix i germina.
La testa ben alçada, els ulls esbatanats
com estels,
tot vagarejant, navego enmig d’una mar
de rostres
aaaaaaaaaai somriures d’infant
exultants d’alegria:
amb el nas glaçat, barret acalat i guants
de llana manyaga sembren
una llavor de màgia i esperança renovada.
El vent em parla
sense veu i el fred m’acarona
les galtes
amb les seves càlides mans gelades:
l’advent m’acull,
m’ajaço en un bressol immens de joia i fantasia
i no sé
aaaaaaasi dormo, visc o somnio!
< ![endif]–>
© Xavier Serrahima 2008
[download#8#image]
